OPCIÓ 4. PUJADA PER LES PEDRERES

FOTOS: Febrer 2010.

DIFICULTAT: Alta.

Aquesta és la pujada a l´Empenyador més selvàtica. Ens ficarem per un carrascar secret, on el sòl està format per multitud de lloses de pedra, caigudes des de la cinglera. Només cal tindre un cert sentit de l´orientació, però seguint les passes que us deixe a continuació, no us perdreu.

EIXIDA: Uns 800 metres abans d´arribar des de Castalla al Portell de Catí ja veurem tota l´allargada cinglera de l´Empenyador, i a la dreta, les ruïnes de la casa del Portell. Passem un revolt pronunciat a l´esquerra, i de seguida ens ix un camí que baixa a la casa del Portell. Eixe el deixarem per a l´opció 5, però una vintena de metres més amunt, també a la dreta, hi ha una esplanada ampla amb grava, on podrem deixar el cotxe. Prendrem com a referència un penyal aïllat que veurem al damunt, tot envoltat de vegetació.

Des de l´esplanada, que a poc a poc s´estreteix i esdevé camí, continuem. No ens dura més d´uns 50 metres, perquè com a camí s´acaba, però al final surt una senda que dobla a l´esquerra, i mena a una pedrera. Una vegada hi arribem, sempre la seguirem per la part esquerra, procurant pujar el major temps per la pedrera, perquè si no, ho hauríem de fer serra a través, i el pendent és molt fort. Observarem que hi ha una mitja sendeta per la pedrera, o almenys una part per on es veu més trepitjat. D´una pedrera passem a altra, i així fins que s´acaba, i ja haurem guanyat prou altura.

Quan la pedrera acaba definitivament, encara veiem una sendeta molt confusa. La perdrem, la tornarem a trobar de quan en quan, però la malesa, l´espessor de carrasques i la llenya seca que hi ha pel bosc barraran el pas i es tocarà anar alguns trams obrint pas entre la vegetació. Sempre anirem buscant el punt més alt. I ara agafarem com a referència la penya de la segona foto. És com la proa d´un vaixell. Aquesta roca no la podem veure des de baix, perquè està mig reblida pel bosc, però quan la tenim a prop ens dirà que anem bé. Si no, sempre que busquem la part més alta arribarem al mateix lloc.

Però el més sorprenent és quan superem aquesta penya: el racó més màgic de tota la serra: hi ha una vaguada oculta, tota de pedreres, i parcialment coberta d´un carrascar d´una densitat tan gran que no deixa que el sol toque terra. Les pedres del sol estan parcialment cobertes de molsa. Es respira un gran silenci, ni tan sols el fort ponent que bufava el dia que vaig pujar arribava a entrar en aquest temple de la natura, ni es sentia el seu udol. Davant, els alts frontons de l´Empenyador, de colors blanquinosos i carrasques que, escalant per les roques, desafien la llei de la gravetat. Ara anirem seguint el peu de la cinglera per la dreta. En alguns trams veurem matollars de malrubí. Si ens endinsem pel carrascar haurem d´anar apartant branques, però gaudirem de l´ànima del bosc. Fins i tot, si encertem el rodal, podrem contemplar l´escàs polipodi, una falguera que naix amb les primeres pluges tardorals i es seca a l´estiu, i si venim en març o abril, agafarem els espàrrecs més tendres que ens oferix la natura.

I quan vegem a l´esquerra una pedrera de grans lloses que s´enfila amunt entre les dues parets de roca, l´hem de seguir. Com a punt de referència tindrem la penya que havíem vist des del capdavall, que ara la tenim a la vora, com atansant-se sobre l´ombria. Pujarem un tram i eixirem a altra vaguada més enlairada, també farcida de grans lloses. Són pedreres molt diferents a les que coneixem a l´Aitana, la Serrella, Mariola o Bèrnia. Anirem xafant les que vegem més fermes. Sembla com si en molts anys ningú no haguera passat per ací. Més amunt sembla com si un grup de carrasques ja no ens vaja a deixar passar, però ben al contrari, seran les que ens mostren l´últim tram de pujada. Ens ficarem per la seua ombra, i quan menys ens ho esperem, ja serem dalt. Semblava increïble des de baix, però ja veieu còm l´Empenyador ens guarda algunes sorpreses.

I d´ací al cim, en pocs minuts arribem, ja seguint la senda de la carena.

No m´atrevisc a pronosticar el temps que podem tardar en pujar, dependrà de l´orientació que tinguem durant la pujada, però un mínim de mitja hora sí que anem a esmerçar.