dimecres, 8 juliol de 2009

FONT ROJA I MENEJADOR PEL MAS DE TETUAN






























FONT ROJA
FOTOS: Gener 2003, Maig 2005, Juny 2007, Novembre 2007 i Octubre 2008.
DIFICULTAT: Mitjana.
Una altra ruta pels millors boscs del sud del País Valencià, i un dels primers parcs naturals protegits, des de 1987. Però ja al segle XIV, una llei protegia aquest tresor forestal, prohibint i sancionant la tala d´arbres. Aleshores no era conegut pel nom de Carrascar, sinó com el de Teixera, la qual cosa ens dóna evidències de la regressió d´aquesta espécie. Encara és un dels reductes on més abunda, trobant exemplars monumentals aïllats com el del mas de Tetuan, o d´altres barrejats entre l´espessor del bosc, sobretot al recer de les cingleres del Menejador i de l´Alt del Ginebrar.
EIXIDA: Venteta dels Cuernos. Al capdamunt del port de la carretera que uneix Ibi amb la d´Alcoi a Banyeres, a uns 400 metres de la confluència amb la que procedeix d´Onil. En front de la Venteta hi entra un camí particular asfaltat, i a l´esquerra d´aquest, un altre sense asfaltar que fa una lleugera costera amunt entre pinars. Aquest darrer és el que agafarem. Està senyalitzat com a GR-7. A cavall entre els termes d´Ibi i Alcoi, el camí guanya altura a poc a poc, i al cap de 15 minuts passa a l´ombria. Ací comença un caminal que esdevé de seguida senda per la carena. Però abans mirarem enrere i distingirem el Pou de Barber, una cava encara amb tot el sostre ben conservat. A la vora del camí hi ha la caseta dels nevaters, el refugi on es quedaven quan havien de treballar. Ara sí, ens fiquem per la senda, que puja forta entre carrasques xaparres, deixant a l´esquerra, més avall, els masos de Bonavista, Pardinetes, i encara més avall, el Racó de Pellicer i el Racó de Santa Anna. A la dreta, la immensa finca de Santa Maria. En un descanset, la senda es bifurca. Hi ha una caseta de caçadors enderrocada, i un rodal de pinar de pi pinastre. Qualsevol de les dues opcions és vàlida: la de la dreta puja per dins del pinar, vorejant el Pilar de Ximo. La de l´esquerra l´afronta per la carena, s´hi encimbella, i ens dóna encara millors vistes de la Mariola, la Valleta de Polop, o a la dreta tota la capçalera del barranc dels Molins.
Ja dalt del tot, en front se´ns apareix la Teixereta i el mas de Tetuan. Davallem fins uns bancals erms que han estat repoblats amb espècies autòctones, i pujant ribes per una sendeta ja som al mas de Tetuan. Haurem tardat tres quarts d´hora, o poc menys. Si haguérem seguit el camí, arribaríem a la font del mas. Però després la visitarem.
El mas està en un estat lamentable, i amenaça amb l´enfonsament total, però encara conserva l´ermita. Davant hi ha un teix monumental, al qual se li calculen uns 350 anys. No té massa alçada, però el perímetre del seu cop és immens. Eixim a una cruïlla de pistes: a la dreta aniríem al mas de Foiaderetes, situat en la solana de la Teixereta. Cap amunt, al cim del Menejador, però serà per ací per on baixem. I a l´esquerra, camí de la Font Roja, és per on hem de tirar. Anem davallant a poc a poc, i a l´altura d´uns bancals erms, a l´esquerra baixa un camí que mena a la font. Aquesta es troba davall d´una riba, i segons l´època de l´any, o la pluviometria, pot arribar a estar seca. Té un xicotet llavador, i una pèrgola de parres. Seguint per la pista, al girar a la dreta ens ombreja un dels sectors forestals millor conservats. Predomina la carrasca, però podem trobar també moixeres, corners, freixos, aurons, espinals, rosers bords, i sempre les heures trepant pels troncs i branques, el lligabosc formant lianes, i a la tardor, quantitat de bolets. Un poc més avant, sota les cingleres de l´Alt de Pilatos, està el mirador homònim, que ens dóna bones vistes de tota la Valleta de Polop, la Mariola, i sobre l´ombria de la Font Roja, els boscs ininterromputs. A uns 10 minuts més endavant, després de passar el Pla dels Gal.lers, apareix un replà de bancals abandonats. Ací podem agafar una senda secreta a la font del Merlanxero, però no ens esperem trobar-la amb aigua, jo sempre l´he coneguda eixuta. A partir d´aquest punt, el camí ja baixa més decididament, fent algunts revolts. És ací on més abundant es fa el roure gal.ler, per això el nom de l´indret. A un quart d´hora d´ací, com a molt, ja som al Pla de la Mina, on hi ha una reproducció d´una carbonera i d´un forn d´Algeps, i altre mirador. També ix d´ací la senda del Menejador, però abans ens aproparem a la Font Roja, que és a 5 minuts d´ací. Baixant, a la dreta, tenim la Cova Gelada. Si anem en estiu la trobarem farcida de mosquits. De seguida passem per la Glorieta dels Paellers, com és coneguda a Alcoi, ben provista d´infraestructures per a passar el dia, sota centenàries carrasques, i davall, les ruïnes dels antics xalets on es pretén, de manera destrellatada, construir un hotel de luxe amb balneari. Baix, el santuari adossat a l´edifici que ara fa de centre d´informació del parc natural, l´ampli aparcament i el restaurant que abans fou casa forestal. Tot plegat, ben ombrejat amb oms que van deteriorant-ser per la grafiosi, teixos, xiprers, pins, carrasques i castanyers d´índies.
Tornem al Pla de la Mina i ens enfilem per la senda del Menejador, arreglada amb esglaons de fusta que ens ajuden a pujar i frenen l´erosió. Fins que arribem a un mirador, el pendent és fort, i a partir d´ací comença a suavitzar-se. Estem passant per un dels millors rodals de bosc, dominat per la carrasca, acompanyada per freixos, aurons, gal.lers, corners, moixeres, i amb un sotabosc de marfulls que li donen un aspecte selvàtic. Quan ens enfrontem al cim del Menejador, s´enlaira de nou la senda i eixim a un camí que ve planejant des de l´alt de Sant Benet. El seguirem a la dreta, i distingirem algun teix, però de seguida coronem un collat aclarit de vegetació amb una bassa anti-incendis.
Des d´ací, mirant enrere, veiem ben a prop la caseta de vigilància forestal de fusta, que substitueix a l´anterior d´obra. Pugem per una drecera entre carrascar aclarit, i després de passar per unes antenes i repetidors, de seguida tenim el vèrtex geodèsic, amb 1352 metres. Si continuem un poquet més, just davall hi ha una penya foradada, i des d´un cert punt contemplarem el santuari de la Font Roja a través del forat. Fins al cim portem una hora i tres quarts.
Tornem al collat, i des de la bassa seguim per la pista que planeja cap a ponent per la carena, un poc decantada a la solana. El paisatge de la cara sud contrasta força amb els boscs ombrívols. Predomina un carrascar arbustiu dispers, amb ginebres, savines, estepes i coscolles, les plantes aromàtiques: camamilla, timó, sàlvia, espígol o romaní, i els punxosos coixins de monja. Quan ens ens aproximem al cim de la Teixereta ja endevinem que ve baixada, i si no ens falla el sentit de l´orientació, sabrem que anirem a parar al mas de Tetuan. Però abans passarem per la Cava Coloma, un pou de neu situat just al peu del remat de la Teixereta, amb la casa dels nevaters camuflada entre les carrasques al pla de davant la cava. Ara la pista comença a davallar entre carrascar d´ombria barrejat amb aurons, freixos i corners. I com ja preveïem, a uns quinze minuts eixim al mas de Tetuan. A partir d´ací, la tornada la farem per on hem vingut, pujant al Pilar de Ximo, passant pel pou de Barber, i acabant a la Venteta dels Cuernos. El total de la ruta l´haurem completat en 3 hores i quart. Qualsevol estació de l´any és apropiada per fer aquesta excursió. Els matins estivals solen ser frescs, en alguns punts de l´ombria podem arribar a passar fred amb roba d´estiu. L´hivern ens pot obsequiar amb la presència de la neu. La primavera ompli la serra de flors, sobretot a la segona meitat. Però recomane que trieu la tardor per a visitar la Font Roja perquè podreu contemplar la policromia del bosc mixt mediterrani, sobretot a la segona meitat d´octubre i els primers dies de novembre. L´espectacle està garantit.

3 comentaris:

  1. Hola,

    Des del web Patrimoni.gencat ens volem posar en contacte amb tu per donar-te a conèixer el portal i els seus continguts: agenda, monogràfics, una televisió online, escapades, notícies, fotografies panoràmiques, descobertes, jocs, eines 2.0... El patrimoni català com mai l’has vist!

    Et volem presentar també els blogs del portal, per si els vols enllaçar des del teu blog o fer-ne esment en un post. T’animem, a més, a participar en aquests dos espais, oberts a tothom, on hi esperem veure els teus comentaris, opinions i experiències.

    oParticipa! El blog de Patrimoni.gencat. Hi trobaràs informació resumida de les notícies, monogràfics i escapades que anem publicant al web perquè en puguis dir la teva.

    http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/participa

    oEl patrimoni no em diu res! El blog dels pat.escèptics. Hi ha un internauta que es dedica a fer crítiques molt àcides sobre Patrimoni.gencat... Vols conèixer la cara més divertida i irreverent del portal?

    http://elpatrimoninoemdiures.blogspot.com

    Gràcies per fer créixer el patrimoni català amb nosaltres!

    http://www.patrimoni.gencat.cat

    ResponElimina
  2. Acabo de descobrir, el teu blog, tens publicades unes rutes molt boniques, ben explicadetes y amb bones i explicatives fotografies, com tu nosaltres també son amants de la natura i compartim junt a gent com tu el plaer de passejar per la natura i compartir les nostres sensacions amb la resta de la gent a través de un blog, pero al contrari que tu, pel nort de la Comunitat Valenciana i Sud de Catalunya, enhorabona pel blog, esperem en alguna ocassió fer alguna ruta de les teues.

    Salutacions

    Jose http://vamosderuta.blogspot.com

    ResponElimina
  3. Hola:) Gràcies per la visita i per tot el que aportes des de els teus blogs. T'enllaço en el meu blog per seguir-te la pista:)

    Salutacions :)

    ResponElimina