OPCIÓ 5. PER L´OMBRIA DEL PORTELL

FOTOS: Abril 2007 i Febrer 2010.

DIFICULTAT: Baixa.

Aquesta és la pujada més suau a l´Empenyador, ideal per a qui només vulga donar una passejada per la serra. Recorre una de les millors masses forestals de tota la serralada, ben poblada de pinar, carrascar i sotabosc de ginebre, coscolla i romaní. EIXIDA: En aquest cas tampoc eixim des del mateix Portell de Catí, sinó des del camí que passa per davant la casa del Portell, aproximadament uns 800 metres abans d´arribar al capdamunt. Podrem encertar el camí perquè ix al passar un revolt a l´esquerra en el moment en el que tota la cinglera de l´Empenyador se´ns presenta davant dels nostres ulls mentres pugem per la carretera. A la dreta estan les ruïnes de la casa. Podem entrar per dos camins que conflueixen davant la casa. Els entradors disten uns 200 metres entre si, però el segon (al passar la revolta), està senyalitzat. Baixem fins la pista per aquest camí de pedra solta, i davant està la casa del Portell amb unes artigues sembrades pels caçadors. Seguim la pista que planeja per l´ombria, i passa per un pouet amb una tapadora metàl.lica que hom pot obrir. Sempre sol tindre aigua, però hauríem de portar una corda llarga i un poal. La pista recorre un bosc frondós, que a penes deixa entrar el sol. Ara la cinglera de l´Empenyador es situa damunt de nosaltres. A uns 10 minuts el camí es bifurca. Hem d´agafar el ramal esquerre, que puja fent dues revoltes. Si haguérem seguit pel ramal dret, poc més endavant hi ha un cingle més xicotet amb una cova. Allí podem veure algunes espècies difícils de trobar en aquestes serres: el polipodi, la dauradella i l´herba de melic. També abunden les esparregueres. Però seguim per la pista de dalt, que passa per damunt d´una moleta rocosa que sobreix per damunt la vegetació. Des d´ací tenim molt bones vistes sobre tota la Foia de Castalla. Uns 10 minuts més endavant, i després d´una lleu baixada, eixim a un collat. La pista segueix recta, cap a la caseta de l´Àngel, però ens desviarem per un camí a l´esquerra, que arriba al cim de l´Empenyador. Cada vegada tindrem millor panoràmica sobre l´altra vessant: la que aboca al Vinalopó. La capçalera està formada per l´Empenyador i la Lloma Llarga o serra de Castalla, i recorreguda per dos barrancs principals que més avall convergeixen: el del Puntal i el del Salt de la Mula, i multitud d´aigüeres i barranquets que baixen des de l´Empenyador. Aquesta vessant és molt més suau, i no presenta la frondositat de l´ombria, però les brolles de carrascar, ginebres, savines i pins aïllats cobreixen tota la serra. El camí està força erosionat, i la major part del recorregut és de roca nua. A les vores abunden el timó, l´herba cuquera, la camamilla i l´espígol. Pujant a poc a poc, en mitja hora arribem al cim. El temps total des de la carretera fins al cim és d´uns 50 minuts.