OPCIÓ 3. LA XEMENEIA.

FOTOS: Febrer 2010.

DIFICULTAT: Mitjana-alta.

Aquesta és la pujada més vertiginosa i increïble de l´Empenyador. Vist des de baix sembla impossible, però ja veureu còm, només si no patim de vertigen, la pot fer tothom, només cal tindre una forma física acceptable.

EIXIDA: Des del Portell de Catí, a l´igual que en l´opció 2. Partim des del dipòsit de l´aigua, seguint la mateixa senda que en l´opció 2. Però a uns 30 o 40 metres observarem una senda més directa a la dreta, fixem-nos en una pedra que hi ha a la vora amb les marques del PR. Agafarem aquest senderol, i no el soltarem fins que arribem a la base de les parets. El pendent és esgotador, però no ens perdrem, perquè malgrat que no està massa marcada, no té cap obstacle que ens impedisca seguir-la. Aquesta zona va estar aclarida fa uns anys, a mode de tallafocs, i només té pins dispersos. La vegetació predominant és un coscollar dens. Els últims metres es fan complicats, cada vegada el pendent és més pronunciat, i arribarem a necessitar les mans per evitar perdre l´equilibri. Pensem que més val que hi haja eixida cap amunt, perquè tornar sobre les nostres passes arriba a paréixer perillós. Sobretot, evitem mirar enrere.

Tampoc ens deurem eixir de la senda. A banda de ser perillós, l´escassa vegetació i el fort pendent afavoreixen l´erosió de la terra.

I quan ja tenim davant el frontó, hi ha un replanell de roca, des del que veurem tot el que hem pujat. El dipòsit està tan avall, que ens sembla mentida haver fet aquesta pujada en tan poc de temps. Depén del ritme de caminada, podrem arribar-hi en poc més de 10 minuts. Però ara ve el tram rocós. Un grup de carrasques amaguen la Xemeneia. Des de baix, conforme anàvem pujant, la distingiem entre la cinglera, i no creiem que per allí es podia passar. Una vegada superem les carrasques, grimpant una mica, ja ens hi veiem dins! I ens resulta més ampla i accesible del que semblava. Pugem entre les dues parets, i poc més amunt li apareix una fillola a l´esquerra. Podem agafar-la, i trepant un poc per la roca estratificada, de seguida eixim al cim, però si continuem recte, veurem que prompte s´eixampla, i pujarem per on vulguem, perquè ja som dalt. El piló del cim el tenim a pocs metres a l´esquerra.