PUJADA A L´AITANA PER LA FONT DE L´ARBRE

AITANA

FOTOS: Desembre 2006 i Juny 2008.

DIFICULTAT: Mitjana.

L´Aitana, en aquesta ruta, ens mostra la seua gran diversitat botànica, algunes fonts generoses, i els pous de neu, o caves. No podrem arribar al vèrtex geodèsic del cim per estar dins d´una base militar, però sí que podem coronar altre cim d´altitud semblant.

EIXIDA: Font de l´Arbre. Des de Confrides ix una pista forestal asfaltada i ben senyalitzada cap a la Font de l´Arbre, d´uns 7 quilòmetres, amb molt pendent. Quan rebassem un collat abans d´arribar-hi (quan faltarà poc més d´un quilòmetre, i s´obri el panorama de la valleta de la Font de l´Arbre, ens corprendrà contemplar tota la façana de les altures de l´Aitana i el gran tallat del Frontó o pic de l´Aixa, on si ens hi fixem, podrem distingir un gran teix.La font es situa al final de la pista, sota una bona ombra de xops, plàtans i acàcies. L´aigua naix terrera, i és conduïda per una séquia. Si ha plogut molt, la font es desborda, forma un rierol que recorre el fons de la vall, i acaba precipitant-se per l´espectacular Salt d´Alcoleja, però és un espectacle que només es deixa veure en dies comptats.

Des de la font ixen dos camins: l´un a la dreta, planer, que ens portaria al port dels Tudons en una hora, i l´altre, enlairant-se cap a les cingleres, que és el que agafarem. Tenim l´opció d´acurtar camí per una senda que fa de drecera i salta dues revoltes, passant per bancals abandonats, que ara són praderies envoltades de bardisses d´espinals. En maig podrem recollir les seues flors, medicinals. Les seues propietats fan que servisquen per regular la pressió arterial. I ens endinsem en un pinar de pi pinastre de repoblació. L´Aitana ha patit incendis repetits que han devastat la pràctica totalitat dels seus boscs, però ací s´ha abancalat l´ombria i s´ha tornat a plantar de pins, tot i que les espècies autòctones (auró, teix, espinal, corner, moixera, freix, roser bord...), conserven el seu hàbitat junt als pinars artificials. Quan ja som davall dels penyassegats, la pista dobla a l´esquerra i passa per la vora d´una micro-reserva de flora. I aquest rodal s´ha protegit per la presència d´algun teix així com de la rara corona de rei (saxifraga longifolia), una planta en forma de roseta amb un centenar de fulletes, agafada als cingles més verticals i ombrívols. Només floreix l´últim any de vida, trau una llarga tija ramificada amb centenars de floretes blanques, durant el mes de juny, i quan escampa llavor mor.

Deixem a l´esquerra un pou de neu sense coberta, i seguim ascendint. Si ens n´adonem, més endavant ix un camí tot passar uns bancals. Si el seguim, poc després d´acabar-se, distingim un rodal de vegetació més humida, amb un joncar. Ens aproximem i sentim el so de l´aigua, la veiem brillar sota la malesa. I ens costarà trobar la font, però en un clotet veurem camuflats els dos canons dels quals brolla la minúscula fonteta. Tornem a la pista, i de nou enmig del pinar, passem per la vora d´un altre pou de neu, sempre amb la inquietant presència dels radars i les antenes del cim. Els pins utilitzats en aquesta zona més enlairada són negres, molt ben adaptats a aquestes altures. Arribem a una cruïlla, des d´on ix una altra pista a l´esquerra, retrocedint. Tinguem-la en compte, perquè la prendrem a la baixada per fer la ruta circular. Però seguim rectes. I un poc més avant, ix un ramal a la dreta, que en pocs metres sota el pinar ens mostra un altre pou de neu. Continuant per la pista, en un centenar de metres tornem a sentir el soroll de l´aigua. Ací acaba el pinar, i tot l´entorn està poblat per praderies amb bardisses de roser bord i espinal. Just damunt està la font de la Forata. Es caracteritza per una série de gamellons d´obra pels que circula l´aigua, saltant d´un a l´altre. És la més pròxima al cim, com també la més alta de les comarques del sud, puix naix a prop de 1400 metres d´altitud. Davall hi ha un altre pou de neu i una bassa contra incendis. Més a llevant s´alça la penya de la Forata, la que li dóna el nom a la font, que es caracteritza per un forat redó.Des de la font agafem un corriolet que passa pel límit de les repoblacions, pujant fort, mig desdibuixat, i ens porta a una mena de pas de rabosa, tot i que el pas que porta aquest nom és el que puja als Avencs del Partagat, un poc més a llevant. Superem aquest tram on caldrà trepar un poc, i anar amb compte amb la pedra solta, i arribarem al segon cim de l´Aitana, marcat amb un munt de pedra i una branca de pi. Pot haver una hora i mitja de caminada fins al cim. Des d´ell s´obrin vistes cap a tot arreu, tenint en compte que som a la serra més alta del centre i sud del País Valencià. No hi ha cap major, en direcció nord, fins a la Penya Salada d´Andilla, ni cap al sud-oest fins a Espuña, a l´interior de Múrcia, ni cap a ponent fins al Calar del Mundo, a la serra d´Alcaraz. Les més pròximes que podem ataüllar són: al sud, el Puig Campana i el Cabeçó de l´Or; a l´est, la Xortà i la Bèrnia, i més a prop, encara dins l´Aitana, el Sanxet i el Ponoig; al nord, tota l´allargada cadena de la Serrella i la Xortà, i a l´oest, l´altiva Mariola, el boscós Carrascar de la Font Roja, i més lluny, les serres de la Foia de Castalla: la Carrasqueta, la Penya Roja, el Maigmó, l´Empenyador, la Replana del Carrascar... Tornem a la font de la Forata, i retrocedim fins a la cruïlla des d´on eixia la pista que davallava. La seguim tot baixant entre pinars de pi negre al principi, de pinastre més avall, i quan ja arribem al mas dels Clavillons, també de pi blanc. El mas dels Clavillons està a la vora del camí quan ja planeja, però ací el que més ens cridarà l´atenció és una gegantesca noguera quasi seca. En juny de 2008 encara brotava per algunes branques, però la major part d´ella restava morta. També hi ha un rodal d´àlbers blancs, a l´humitat d´una petita font que encara ompli una bassa, ja passant el maset. Ens endinsem encara en un rodal de pinar de pi blanc, però ja el que resta de camí va seguint uns bancals de cirerers. Si venim a finals d´abril els trobarem en plena florida, i en juny, farcits de fruit. Acabem a la font de l´Arbre, havent trigat en tot el recorregut dues hores i tres quarts.