PUJADA A LA BLASCA

SERRA FONTANELLA

FOTOS: Juny 2005, Juny 2007, Octubre 2008 i Maig 2009.

DIFICULTAT: Mitjana-alta.

La serra Fontanella és la continuació cap a ponent de la Mariola. En realitat, només el riu Vinalopó al seu pas per Banyeres de Mariola delimita ambdues serres, però segueixen la mateixa línia. La Fontanella encara conserva quasi intactes els seus boscs, cosa que no ocorre amb Mariola, després de l´incendi de 1994. La Blasca, amb 1119 metres, és la major altura de la Fontanella, coberta per bons rodals de carrasques i pinars. En aquesta ruta farem la pujada des de Banyeres de Mariola, la més clàssica, però amb algunes variants que ens permetran visitar punts emblemàtics del terme: coves, fonts i molins, sempre a l´ombra del bosc.

EIXIDA: Zona d´acampada del Molí de l´Ombria. El riu Vinalopó passa llepant el poble de Banyeres de Mariola, entre el turó del castell i les ombries de la Fontanella. Des de Banyeres baixen diversos camins que acaben vora riu. Allí mateix, des de fa 10 anys, es va adequar l´entorn com a zona d´acampada, una de les més belles de la contornada. A més a més hi ha un preciós toll ben ombrejat, on a l´estiu sempre està ple de banyistes. A la vora del riu s´han plantat xops, elegants salzes, un passeig de llidoners, i aurons a l´aparcament. L´ombria, a més del bosc mediterrani de pins i carrasques, també conserva un interessant bosc de freixos.

El molí de l´Ombria és una de les nombroses construccions industrials del riu Vinalopó, bastides entre els segles XVIII i XIX. La major part d´ells eren molins paperers. Recomane la visita al museu de la Font Bona, als afores de Banyeres, on es mostra còm es desenvolupava aquesta activitat, ara desapareguda. Des de darrere del enrunat molí de l´Ombria puja una senda barranc amunt, passant per la font i l´alcavó entre avellaners, oms, xops i heures enfiladisses, i sota un mas emblanquinat envoltat de parres. Uns 200 metres més amunt, apartada de la senda principal, hi ha una bassa a la qual hi arriba un bon doll d´aigua. Ara esbrinarem des d´on ve. Podem pujar seguint la canaleta de la bassa, però més amunt hauríem d´anar fent equilibri sobre un petit aqüeducte, i si patim de vertígen, millor pujar per la senda bona, que va per dins del barranc, un poc decantada a l´esquerra. Conforme anem pujant, la vegetació es fa més exhuberant, fins que arribem a l´aqüeducte adés esmentat, i a la font del Teularet de Roc, que naix en un alcavó. Dalt hi ha un maset cercat.

I ara, en comptes de seguir pel barranc, fugirem d´ell costera amunt per la dreta, entre el pinar. Si no deixem la senda principal, en 5 minuts arribem al turó de la Cova Serrella, que s´obri un poc oculta de les envistes de Banyeres. Des d´ací tenim una perfecta panoràmica del poble, del castell, de la Mariola, amb l´immediat Cabecet de l´Àguila, la vall de l´incipient Vinalopó, i el llunyà Montcabrer.

Des d´ací la senda davalla una mica fins a uns oliverars, però, un poc confusa, arriba a la carena, i al baixar un collat travessem el tallafocs del gasoducte, que va quedant reblit de vegetació. Ara podem dubtar una mica, però trobarem la continuació de la senda si mirem un poc a la dreta de la carena, puix la senda no arriba a anar pel capdamunt. Fins ací portem uns 20 minuts o poc més. Ara la senda va per una vegetació densa, més d´arbusts de coscolles, ginebres, savines i lligaboscs, que de pins i carrasques. Veiem l´ampla vall de Beneixama, i darrere, la serra de la Solana. La senda puja suaument, i deixa a l´esquerra la carena. I al cap d´uns 15 minuts, a l´arribar a un pi tombat, comença a davallar, fins que desemboca a una pista.

La seguim en sentit ascendent, i de seguida passem per la font de la Mata, que ve des de prou més amunt conduïda per una canaleta de teula. A la dreta, un poc amagat, hi ha un mas. Continuem per la pista, que puja més fort, es regira, i corona la carena. Allí hi ha una cruïlla. Agafem el camí de la dreta, més marcat. L´altre el deixarem pendent per a la tornada. Al passar sota una línia d´alta tensió, al mig del tallafocs hi ha una petita casa emblanquinada, amb un bidó rovellat a la porta ple de brossa. Des d´ací comptarem a uns 100 metres un camí que entra a la dreta, i uns 200 metres més endavant, un altre. Aquest serà el que anem a agafar. De seguida gira a l´esquerra. Si haguérem seguit recte, una cadena ens barra el pas. Passem per un forn de calç, amb panell explicatiu, i per la vora d´una coma d´ametlers. Ja veiem l´imponent cim de la Blasca. I als 10 minuts de camí planer, es bifurca. A la dreta, una paleta ens marca la direcció a la Blasca. El penyassegat del cim el tenim immediat. Ens queden 800 metres, això sí, duríssims. El camí de pujada s´enfila barranc amunt, entre la Blasca i altra muntanya contígua. Deixem enrere el pinar i pugem entre coscolles i carrasques terreres. Al collat ens ix una senda a l´esquerra que encara puja amb força, i als pocs minuts fem cim. Haurem tardat una hora i mitja. Des del vèrtex geodèsic de la Blasca hi ha una ampíssima panoràmica: cap a llevant, la Barcella amb la creu al cim, el Menejador i el santuari de la Font Roja, l´Aitana, la Serrella, tota la Mariola... A ponent, la llarga serra de la Solana, des de Villena fins a Ontinyent i la vall de Beneixama. En dies molt clars s´arriba a divisar el Penyagolosa.

La baixada la farem pel mateix camí, passant pel forn de calç, la caseta emblanquinada del tallafocs... fins arribar a la cruïlla abans esmentada. Des d´ací agafem el camí que continuaria recte. Passem per uns bancals erms d´ametlers, on hi ha una petita caseta derruïda en la fita amb el bosc, una conillera camuflada amb llenya, i al capdavall un abeurador per a la cacera. Seguim un poc més el camí entre pinars, i a la dreta davalla una preciosa valleta d´ametlers, amb el mas de la Foia Redona a la vora del Cabeço dels Llorenços, ben provist de pinar. I quan el camí gira a la dreta, hi veiem una senda que entra costera avall, senyalada amb un munt de pedres. Per aquesta senda acurtarem camí i ens tornarem a emboscar. Quan portem un tram davallat pareixerà que ens hem equivocat, perquè gira a la dreta i puja una mica, però torna a baixar definitivament entre dos barrancs que acaben confluïnt al pas pel tallafocs del gasoducte. Ací hi ha un rodal força erosionat, però s´ha repoblat amb freixos, nogueroles, xops, pins i arborcers. Hi arriba una pista, però la deixarem a la dreta, continuant per la senda del barranc, que en 3 minuts ens deixa en la font del Teularet de Roc. D´ací al Molí de l´Ombria només resten 10 minuts més.

El recorregut total es pot fer en dues hores i tres quarts.