PUJADA A LA REPLANA DEL CARRASCAR PEL BARRANC DE L´ESCURINA

SERRA DE L´ARGUENYA

FOTOS: Març 2009, Febrer 2007 i Abril 2005

DIFICULTAT: Mitjana-alta.

Els barrancs de les serres de l´Arguenya, Maigmó i Sit que donen a la vessant del Vinalopó sempre tenen el seu encant: salts, estrets, racons encara humits, ombrívols, on s´acantonen algunes espècies escasses, com ací veurem, i cingleres, sovint amb coves o balmes. Entre tots formen una xarxa laberíntica per la que és ben agradable perdre´s.

EIXIDA: Des de l´autovia Alacant - Albacete, si pugem des d´Alacant, ens saltarem les dues eixides de Petrer, i al passar el centre comercial Carrefour, en la següent, senyalitzada com a "Elda - Hospital", eixirem a la dreta, i continuarem camí d´un polígon industrial, sempre seguint les senyals de la Diputació d´Alacant cap a l´Avaiol. A la dreta, pel barranc que ve de Caprala, durant uns instants, ens cridarà l´atenció l´Arenal de l´Almortxó, declarat Paratge Natural Municipal per l´Ajuntament de Petrer. Travessarem tot el polígon, i a l´extrem, tornarem a veure la senyal de l´Avaiol, i també la de Caprala. Ens enfilem per aquest camí asfaltat, que passa per alguns xalets i masos, bancals d´oliveres, ametlers i vinya, molts d´ells erms, la qual cosa ens donarà un aspecte subdesèrtic, remarcat per algunes llomes d´espart, i la presència de la serra de l´Arguenya, a la que ens aproximem a poc a poc, per la seua cara més eixuta. Però passem un altet, i s´obri la valleta de Caprala, on el pinar comença a guanyar terreny, i la silueta de l´Alt de Peret, ben protegit per cingleres per totes les seues cares. I arribem entre pinars esforçats a Caprala, un caseriu envoltat de xalets, i alguna casa rural. Davall hi ha un pontet, i per allí baixa el barranc de l´Escurina. En el pont podem deixar el cotxe.

Just en el pinar que hi ha al mig del barranc, si la busquem entre un munt d´esbarzers, hi ha una fontiua, però és prou incòmode beure-hi. Poc més avant en tindrem l´oportunitat. Ara ja seguim a peu pel camí asfaltat, entre pinars i alguns xalets, seguint el barranc amunt. A uns deu minuts arribem a la junta dels barrancs de l´Escurina i de Peret, on acaba l´asfalt. A l´esquerra pressentim la proximitat de l´aigua, perquè al fons del barranc hi han alguns joncars, i fang, o fins i tot algun regall d´aigua que s´escapa. Allí està la font de l´Escurina, amb el canó tapat amb un tap de suro. Una enlairada senda ens trau del barranc, i passa per la vora de l´alcavó, vallat. El barranc resta a la dreta, i prompte veiem el seu aspecte salvatge de cingleres i salts. Deixem enrere una casa en ruïnes, i al pujar una mica més, a l´altra banda del barranc apareix la Cova Negra, amb un gran pi sec tombat al davant, i unes savines que camuflen una mica l´entrada. Si hi volem anar, hi han dues opcions: des de la mateixa font, en comptes d´agafar la senda per l´esquerra del barranc, hauríem pres la que puja per la dreta, tocant les tanques del xalet que fa cantó. L´altra és que una vegada passat el tallat que es forma sobre el barranc i ens aproximem a la llera del barranc, baixar-hi, i per un corriolet, accedir a la cova.

Continuant per la senda, que de vegades, degut a la naturalesa rocosa d´aquesta solana, es mimetitza amb la roca, passarem per un refugi de pastors enderrocat, i de seguida, sota un cingle rogenc. Fixem-nos, perquè ara continuarem per la senda per veure la cova de l´Aigua, que només resta a 5 minuts, però desfarem camí fins al cingle. Per pujar a la cova continuem la senda, que ara s´endinsa per una fillola del barranc principal, i entre mig d´una selva d´esbarzeres, figueres, rosers bords, i una enorme noguerola, s´amaga aquesta cavitat. Treparem un poc, amb compte de no relliscar, i ens cridarà l´atenció una pila picada a la mateixa roca, amb una petita séquia que drena el curt corrent d´aigua. Ja dins, des de diverses parts de la cova va brollant l´aigua, que s´ajunta fins canalitzar-se per un tubet, on podrem beure. Fins la cova portem al voltant de 30 minuts, si no ens hem desviat a la Cova Negra.

Tornem al cingle rogenc pel qual havíem passat al pujar, i des d´ací, ja quasi sense senda, baixarem al llit del barranc, i serà per on anem a seguir. El nostre camí per dins, al principi serà fàcil, i ben ombrejat pels pins, emmarcat per altes cingleres àrides, entre les que encara podem clissar alguna cova. De quan en quan, si hi ha algun pas un poc difícil, bé per l´estretor, bé per la presència d´argelagues que complicarien el recorregut, ens ix alguna sendeta a una banda o a altra. A uns 15 minuts des que ens hem ficat al barranc, a l´esquerra veurem una coveta oberta en la terra, amb diversos compartiments interiors. En el seu temps estaria habitada, i a més a més, disposa de pesebres per a les mules. Just davall la coveta hi ha un toll, normalment buid, però la poqueta aigua que hi va sumant afavoreix el creixement de falzies. I una mica més avant, algunes plantetes de poliol, molt escàs en aquest massís. També el podrem trobar als barrancs del Negre i del Puntal, dins del terme de Castalla. Les carrasques, ginebres i savines són les restes de la vegetació original. A la dreta s´alça l´Alt de Peret, amb cingleres i ombries de pinar.

Arribem a un punt on el barranc es desdobla. Ens fixarem en que per dalt passa una línia d´alta tensió. Ací tirem pel de l´esquerra, ara barranc de Saix, que té més recorregut, puix el de la dreta baixa des del Pla dels Molars. El primer que trobarem és una succesió de salts, que superarem trepant per on millor ens parega, ja que no tenen cap dificultat, però ens haurem d´eixir del barranc. Passat l´últim, ens trobarem una desagradable sorpresa: tots els pins de la vora del barranc han estat tallats, i la vegetació arrabassada. Estem just davall de la conducció elèctrica i el tallafocs passa pel barranc de Saix. Però de seguida continuem per un pinar més dens i amb bona presència de ginebre i carrasca. El llit del barranc ara queda reduït a un regallador, i el terreny deixa de ser rocós, passant ara a ser totalment forestal. Endevinem ja el final. I fixem-nos bé, perquè a uns 10 minuts o poc més d´haver passat el tallafocs, una senda ens trau del llit del barranc i esdevé un camí de carro. A uns 5 minuts més s´ajunta amb altre que ve per l´esquerra des d´un collat. El camí que segueix a la dreta ja és més bo, i puja suaument. A uns 600 o 700 metres coronem altre colladet, i apareix davant nosaltres una valleta d´ametlers: la finca de les Fermoses. Però a l´esquerra ens ix un camí que busca la carena de la serra, i serà pel que anem a seguir. Puja fort des del principi, amb molta pedra solta, per la solana. Sempre tindrem present la línia d´alta tensió. Quan arribem al capdamunt de la crestellera hi ha una pujada en la que podrem observar alguns fòssils, com si foren ossos. Probablement es tracte de branques fossilitzades. A la dreta tindrem cada vegada millors vistes de les Fermoses amb la Lloma Llarga tancant la foieta, i a l´esquerra, sobre l´Alt Vinalopó, Peñarrubia i la serra del Frare. A l´arribar a la penya del Queixal (1193 metres), passarem de nou sota la línia d´alta tensió, i la deixarem enrere definitivament, per a encarar la pujada final a la Replana del Carrascar. Des d´aquest collat ens resten uns 15 minuts més, però prendrem una sendeta que cresteja pel mig del pinar, deixant a la dreta el camí que portàvem. La senda ens porta al mateix vèrtex geodèsic, amb 1228 metres d´altitud.