PLA DE LA CASA

LA SERRELLA

FOTOS: Març 2005 i Novembre 2008.

DIFICULTAT: Mitjana-alta.

La Serrella és una de les més espectaculars del Sud del País Valencià. Són nombroses les curiositats geològiques, i botàniques que conté: les famoses Agulles, el Glaciar de la Serrella, el Forat de l´Àfrica, les Penyes Bardals, quantitat de pedreres, cingleres, penyassegats, barrancs esquerps... Si hi anem fora de l´estiu, alguns dels seus paratges tenen un cert aspecte pirinenc. El foc, com a quasi totes les serres meridionals, ha deixat la seua petjada, i això fa que no siga una serra en absolut boscosa, però paga la pena endinsar-se per les seues meravelles.

EIXIDA: Quatretondeta. En el mateix poble, al qual haurem arribat per Gorga, al pas de la carretera ix un camí asfaltat amb força pendent, amb un panell indicador, que puja a un dipòsit d´aigua. Allí acaba l´asfalt i continua el camí de terra per bancals d´oliveres. Prompte arribarem a la gran carrasca de la Tia Sofia, i d´allí mateix n´ix un altre a l´esquerra. Si tirarem seguit aniríem en direcció a Benasau, però el nostre objectiu és el Pla de la Casa, així que agafarem el nou camí, que planeja entre oliveres i algun ametler. Prompte comença a pujar, fent algunes giragonses, per accedir a tots els bancals, amb l´omnipresent panorama frontal de les Agulles de la Serrella, grans monòlits de diferents grandàries disposats en línia, a mitjan vessant. El camí no deixa de pujar, i passa per algun rodal de pins que han anat ocupant terres ermes de fa temps. Quan el camí ja deixa una mica enrere les Agulles, acaba en la font de l´Espinal. Aquesta font fa pocs anys ha estat remodelada. Davant té un ametler deformat, apuntalat amb branques. Des de la font tenim una gran vista de la Mariola, d´Alcoi, i més a prop de la vall del riu Ceta i la serra d´Almudaina. Haurem tardat tres quarts d´hora.
A partir de la font el camí esdevé una senda en alguns trams pedregosa. Poc més amunt, quan passem per una pedrera, ix un corriol que recorre la base de les Agulles, sempre per les pedreres. Si la seguírem podríem arribar a la cova Foradada, anomenada així perquè per dalt té una cavitat que comunica amb la cova, i en alguns moments del dia li entra la llum. Molt a prop està l´Hort dels Frares, on es conserva un petit rodal de grèvols, la població més meridional d´aquesta espècie al País Valencià. Encara més al sud en podríem trobar a les serres de Cazorla, Segura y las Villas. També veurem pels voltants de les Agulles quantitat d´aurons i freixos, molts espinals i corners. Continuem la pujada, i ens fa costat una tuberia de conducció d´aigua. Prompte sabrem d´on prové. La senda ens endinsa al barranc del Cirer, d´aspecte salvatge, molta superfície de pedreres, tallats i roques desordenades. Costera amunt arribem a la Font Roja, curiosament amb el mateix nom que la d´Alcoi. La font està canalitzada, perquè és la que abasteix Quatretondeta, però disposem d´una aixeta on podem beure, i algunes taules per poder seure. Si descomptem el temps que tardaríem en anar i tornar a la cova Foradada, haurem esmerçat fins la Font Roja una hora i quart. D´allí cap amunt segueix una pista, que es va obrir per accedir a la font i per a repoblar la serra, ja veiem que a partir d´ací hi han bancals de pins fins al capdamunt de la Serrella.

Entre mig dels pinars, la pista es bifurca. A la dreta aniríem al cim de la Serrella, o al port d´Ares, i a l´esquerra, cap al collat de Borrell. Seguirem per ací i visitarem el Forat de l´Àfrica. Una vegada acaba la zona repoblada, si ens hi fixem, hi ha com una senda de cabres que puja entre el matollar. De seguida passa a la banda de solana, i ens apareix una gran penya foradada. S´anomena el Forat de l´Àfrica perquè la forma del forat ens recorda a la silueta del mapa d´Àfrica. Les vistes cap a l´Aitana i la vall de Guadalest són molt completes, contemplarem els poblets distribuïts al llarg de la vall (Confrides, Benifato, Beniardà, Benimantell i el Castell de Guadalest), tota la superfície de bancals ordenats de baix cap amunt, amb oliveres, ametlers, cirerers, nesprers, i la vista cap a la solana de la Serrella, amb l´immediat Pla de la Casa, i més lluny la Mallada del Llop, poblada de carrascars. La continuació cap a la mar de la Serrella és la Xortà, on s´enlaira de nou fins els 1218 metres, i ja damunt la costa, la increïble verticalitat de la Bèrnia. Tornem avall, i buscarem la senda que puja giragonsant per les pedreres a un collat, en direcció al Pla de la Casa. Una vegada al collat apareix una estreta valleta entre les dues crestes de la carena, tota poblada de praderies de sàlvia, timó, i espinars de coixí de monja. Més endavant a la dreta ja veiem el cim del Pla de la Casa coronat per una senyera. Caminem per la valleta, des d´on es precipita un barranc cap a la vall de Guadalest, amb curioses formacions rocoses. Quan ja ens situem just davall del cim veurem les restes d´un pou de neu. Des d´un poc abans pugen algunes senderes molt deteriorades que ens porten al capdamunt. Cal anar amb compte amb la pedra solta i amb el fort pendent, però de seguida arribem al cim. Estem a 1379 metres, i les vistes que teníem des del Forat de l´Àfrica es completen amb les que d´ací tenim també cap al nord: Alfaro, serres d´Almudaina i Cantacuc, la Foradada de la Vall d´Alcalà, la Safor, el Montdúver, i a la vora de la mar, l´imponent Montgó. La pujada ens haurà portat dues hores, però us recomane visitar la cova Foradada i l´Hort dels Frares, cosa que ens afegiria poc més de mitja hora.