SERRA MARIOLA. PUJADA AL PORTÍ

SERRA DE MARIOLA
FOTOS: Febrer 2009.

DIFICULTAT: Mitjana.

El Portí és el cim més immediat a Alfafara, amb 1086 metres d´altitud.
Començarem la ruta des de la font de Mariola, accesible en cotxe des de Bocairent o des d´Alcoi, per la carretera que comunica ambdós poblacions per la serra.

Eixim des de l´àrea recreativa de la Font de Mariola. Tres grans nogueres li fan ombra. Allí disposem de zona d´acampada i un refugi obert. Baixem per una pista a la carretera, que la tenim a uns 200 metres, i la seguim altres 300 metres fins a l´entrador del càmping, una pista asfaltada que ens deixarà allí en 5 minuts, entre un dens pinar amb bon sotabosc de ginebre i savina, alguna d´elles de gran tamany.

Passarem per darrere del restaurant del càmping, seguint el GR-7, sota un bon rodal de carrasques antigues. Quan ja veiem a la dreta el mas del Collaet, al cap d´uns 5 minuts més, ix a mà dreta un camí empinat, per una solana boscosa, i quan ja planeja es fa senda. Aleshores apareixen uns bancals erms, de ja fa temps. En un d´ells, just davall del senderol, els joncars i els esbarzers delaten la presència d´una bassa, molt vella, que fa molt de temps que no té aigua. Després d´una curta ascensió eixim a un camí més ample. El seguim a l´esquerra, i prompte corona un collat. En aquest collat hi han paletes indicadores. Fins al collat portarem al voltant d´uns 35 minuts. Des d´ací, gràcies a un munt de pedres, i a la indicació a la Cava d´en Miquel, veiem a la dreta una sendeta un poc confusa. La perdrem amb freqüència, i la trobarem fàcilment si busquem la carena, i ens orientem amb els munts de pedra que l´acompanyen. Tenim bones vistes a ambdues vessants, i al fons, l´imponent Montcabrer.

Pujarem un primer cim, on hi han unes formacions erosives, una d´elles semblant a les de la Ciudad Encantada de Cuenca, en xicotet, i altra és una penya amb un forat. A partir d´ací, la senda ja és més clara. Ara sí que albirem part d´Alfafara, a través del barranc del Racó de la Font, abans tapada pel balcó que forma el replà on està el mas del Fontanaret, que el veiem des que hem començat a pujar.

Ja veiem unes antenes, però allò encara no és el cim. Un cop a la dreta, altre repetjó una mica més alt és el que té el vèrtex geodèsic. Quan ja l´encarem trobem unes ribes molt velles, solsides. Si ens fixem, a la dreta hi ha una selva d´esbarzers i espinals, amb una noguera secallosa al mig, i una sendeta que s´hi dirigeix. Just damunt la noguera està la cava del Portí, un pou de neu enrunat, amb una gran heura que cobreix part del mur interior. Si no veiem l´entrador, des de la senda principal passaria desapercebuda, i només des del cim seria visible.

Tornem de nou on estàvem, i en tres minuts fem cim. L´últim tram és rocós, només creixen el timó, la camamilla, el raïm de pastor... i un munt de lleparassa, una planta d´amples fulles basals, cendroses, i ramell de flors grogues, bianuals, en una tija que pot superar el metre i mig d´alçada. De quan en quan, algun que altre ginebre, o carrasques menudes, agranades pel vent i castigades pel sol. L´any 1978, un incendi arrasà part del Racó de la Font, i ací encara es poden observar els efectes del foc. Fins al cim haurem tardat uns 55 minuts. Des del capdamunt seguim una senda marcada com a PR, i de seguida destreparem un tram. De vegades, la senda es pot fer perdedora, perquè la vegetació arbustiva la pot tapar, i pel sòl rocós, a trossos amb bocins de penya pel mig.

Davallem a un collat, i quan ascendim la següent muntanyeta, sempre per la carena, des del capdamunt ens sorprendrà la cava d´en Miquel. Ben assentada rere el recer d´unes roques escalonades, que baixarem, botant i destrepant, i envoltada de ginebres i carrasques. Fins la cava portem al voltant d´una hora i quart. Té tres portes, cada una a una alçada diferent. La principal està a l´altra banda, i ens permetrà entrar dins la cava. És una de les més monumentals, puix sembla un petit castell, reforçat per sis o set grossos contraforts de pedra. La coberta està assolada, però conserva prou bé les parets. Allí hi ha una altra paleta informativa, però no en farem cas, perquè la direcció de tornada és solana avall.

Véiem des del principi la valleta del mas dels Arbres, amb el castell de Mariola al darrere. Ara anem a baixar-hi seguint una sendeta que s´enfila per un barranquet. De seguida entrem en una zona més boscosa, entre pins i carrasques, rosers bords, espinals, i més avall rodals de jonc. Quan arribem als primers bancals, a l´esquerra hi ha una tanca elèctrica. Probablement hagen estat criant vaques a l´interior. A la dreta, seguint la fita del bosc, si ens fixem i les pluges han sigut abundants, l´aigua aflora en un petit toll, i al bancal de baix es desparrama enfangant-ho tot, fent un aiguamoll que acaba perdent-se. Després de les pluges torrencials, per tots aquests bancals fins al càmping brolla l´aigua en forma de rierols i naixements.

Eixim a un camí que continuarem sempre avall, fins arribar al fons de la valleta, i que puja a la pista principal que la recorre. Estem prop del mas dels Arbres, però el bosc ens el tapa. No així el gros om esquelètic que delata la font. Si la volem veure, busquem l´om pujant per uns bancals enfangats. El naixement es troba dins d´una caseta, a mode d´alcavó, però està tancada. D´allí passa a la bassa a través d´un tub, i com que està enderrocada, aquesta aigua es perd i serà la que entolle els bancals. Ara (febrer de 2009), el cabdal de la font és abundant, i arriba a formar un rierol.

A l´altra banda del mas hi ha l´altra font, molt més cuidada. La bassa recull l´aigua i la que vessa encara és conduïda per una sequieta a altra bassa redona més xicoteta a la banda de baix del camí. Ací sí que podrem beure amb comoditat. Fins a la font portem cap a 1 hora i 40 minuts.

A partir d´ací ja és tot pista avall, sempre pel mig d´un bon pinar, amb algun rodal en recuperació del foc. Passarem prop de la casa rural del Mas del Parral, i després sota el castell de Mariola. Vint minuts després arribarem a la font de Mariola, on teníem el cotxe. El total de la ruta es fa en dues hores.