diumenge, 10 de maig del 2009

PUJADA AL BALCÓ D´ALACANT PEL BARRANC DE LA CREU











































MAIGMÓ
FOTOS: Gener 2006, Desembre 2006 i Abril 2009.
DIFICULTAT: Mitjana-alta.
Aquesta ruta recorre el barranc de la Creu, que baixa del Maigmó obert cap a llevant, ben farcit de pinar adult, amb la recompensa de les vastes panoràmiques del Cantal del Pixador, ja visitat a la ruta de la pujada al Maigmó. La tornada es fa pel barranc de Règil, paralel al de la Creu.
EIXIDA: Des de la Venta de l´Alt. En l´eixida de l´Autovia Central a l´altura de la gasolinera del Maigmó (eixida Agost i Urbanització), just al peu dels tallats del Cantal del Pixador, ens dirigim en un principi en direcció a Agost, però de seguida ens enfilem per la carretera de servei, antiga carretera Castalla-Alacant. Al punt quilomètric 15 està la Venta de l´Alt a la vora de la carretera. Just en front de la venta, a vora barranc, ix una pista costera amunt, que s´enlaira de seguida i passa per altre mas, a uns 100 metres: el mas de la Creu, amb un antic pouet al costat. Ací acaben els bancals d´ametlers, i ens endinsem en el pinar, on encara hi han alguns xalets en la falda de la serra. Aquesta pista circula per l´esquerra del barranc, i li ixen algunes filloles, segurament eren els carrers d´alguna urbanització projectada que mai no s´arribà a construir, sortosament, perquè l´indret conserva una bona densitat forestal.
Uns pocs centenars de metres més amunt, quan el camí ja toca el fons del barranc, acaba, i continua com a senda per la banda de solana, molt empinada. Al poc temps esdevé una pedrera amb fort pendent, i anem guanyant vistes cap a la vessant d´ombria, totalment coberta de pinar, excepte en alguns rodals que fa molts anys el foc va assolar, i que de nou van cobrint-se de bosc. Quan ja tenim a tir de pedra la carena, la senda acaba desapareixent, però serra a través la coronem sense cap dificultat, i al capdamunt eixim a un tallafocs, tot i que està envaït pel matollar. El seguirem fins davallar un collat que fa la carena, i on la senda està una mica més clara. Tornem a ascendir sempre per la divisòria d´aigües, a l´ombra dels pins i algunes motades de carrasca. És fàcil topetar amb algun arruí, una espècie de cabra salvatge procedent del nord d´Àfrica destinada a finques de caça, i que després d´escapar-se s´ha anat escampant per les serres diàniques. Quan fem cim sobre un turó rematat per unes petites penyes que a penes arriben a sobreixir del pinar, la senda dobla a l´esquerra, i poc després esdevé un caminet que desemboca en una pista. Si tirem a la dreta, en uns 3 minuts arribem al Balcó d´Alacant, havent emprat uns 40 minuts en l´ascensió. Però abans ens acostarem al Cantal del Pixador. Tot i que ja n´hem fet ressenya a la ruta del Maigmó i Cantal del Pixador, bé estaria completar aquest itinerari amb la pujada a aquest cim. A l´eixir a la pista, la seguirem costera amunt, cap a l´esquerra. Prompte arribem a un artiga oberta al mig del bosc, i que ara mateix resta erma, convertida en una praderia estacional. Si ens apartem a l´esquerra, darrere d´una gran carrasca, podem trobar un avenc, a uns 10 o 15 metres de la vora del bancal. Seguim el camí, i quan el bancal s´acaba, el camí es bifurca. Prenem el de la dreta, i continua com a senda entre carrasques fins passar a la banda de solana, des d´on tindrem ja vistes cap a l´Alacantí. La senda segueix més o menys planera, penjada sobre l´enlairada vessant, i en uns 200 metres arriba a un collat format entre la crestellera i un preciós contrafort rocós que anavem veient, en forma de penyassegat ple d´escletxes, on s´arrapen els pins. Si pugem al capdamunt, no només tindrem bones panoràmiques de la comarca de l´Alacantí i la mar, sinó també de l´alta muralla rocosa del Cantal del Pixador, d´una esborronadora caiguda en vertical sobre l´autovia i la gasolinera del Maigmó. Encara podem arribar a pujar al capdamunt del Cantal del Pixador, això sí, amb molta precaució. En molt poc espai hem pujat des dels 660 metres d´altitud de la Venta de l´Alt als 1074, més de 400 metres de desnivell en uns 900 en horitzontal en línia recta.
Tornarem sobre les nostres passes fins al Balcó d´Alacant. Des d´ací podríem pujar al cim del Maigmó, en mitja hora més o menys, per la senda que ix des de la mateixa àrea recreativa. Ens podem quedar una bona estona contemplant els paisatges àrids de l´Alacantí, amb la ciutat d´Alacant al fons, les seues muntanyes més immediates: el Benacantil, coronat pel castell de Santa Bàrbera, i la serra Grossa, i la resta de serres aspres i desdenyoses de la resta de la comarca: el Ventós, just en front, les Escobelles, Fontcalent, la serra Mitjana... I també el pantà de Tibi, enfonsat a la vora dels crestalls del Mos del Bou.
La baixada la farem per altre barranc. Des del Balcó d´Alacant baixa un camí, i seguint-lo, deixarem una coma de bancals erms a la dreta, que ja van omplint-se de pinatells. El camí mena a una petita caseta, però abans d´arribar-hi, el deixem per una senda que s´embosca definitivament, i en poc més de 5 minuts arriba a altra zona de bancals, amb alguns cirerers i nogueres. Davall hi ha un gran mas, com un conjunt de cases. Però quan pareix que aniguem a parar a elles, girem gairebé 180 graus, i poc després desemboquem en un camí pla. Si el seguírem a l´esquerra passaríem per la vora dels masos, però el camí és particular. Continuem a la dreta, i als pocs metres una senda a l´esquerra ens porta al barranc. La baixada és forta, pel mig del bosc, i en poc més de 5 minuts ens situem davall del mas de Règil. Hi ha un altre camí que comunica la pista de dalt amb aquest altre camí, però és particular i no podem fer-ne ús, només és per a accedir al mas i als seus bancals escalonats. Des del camí al qual hem arribat, només cal anar deixant-nos caure, sempre entre un pinar recentement netejat i aclarit. Uns 500 metres més avall passem per uns vells bancalets d´oliveres erms des de fa temps, i si ens hi fixem, hi ha una petita cova. D´ací a la carretera només resten menys de 10 minuts. Arribaríem al quilòmetre 14, sota el mas de l´Alcotxa, i hauríem de recórrer un quilòmetre d´asfalt, cosa que ens portaria entre 10 i 15 minuts, depenent del ritme que duguem. El recorregut total, comptant l´aproximació al Cantal del Pixador, es pot realitzar en una hora i tres quarts.

1 comentari:

  1. Enhorabona pel blog. L'he trobat per casualitat i m'ha sorprés vore un territori que conec tant tan ben descrit.

    Ànim,

    Andreu

    ResponElimina