SERRA DE MARIOLA
FOTOS: Juliol 2008, Juny 2010.
DIFICULTAT: Mitjana - Baixa
Aquesta ruta discorre per la part de la serra de Mariola més immediata a Banyeres, en plena recuperació de l´incendi de juliol del 1994. Serà un bon mirador sobre la Canal, Bocairent i la serra de la Solana, així com de la serra de la Font Freda cap a ponent. No té forts desnivells, puix ja encetem la ruta des d´un punt enlairat. Eixirem des del cementeri de Banyeres, que està a una altitud d´uns 850 metres. Davant tindrem el Cabecet de l´Àguila, on una mica més avall hi ha una creu. Des del cementeri partim per una ampla pista que no deixarem, i que va pujant a poc a poc entre pins blancs, pinyers i alguns pinastres salvats del foc, un fum de pinatells reviscolats, i alguns xalets. A un km aproximadament ix a la dreta, entre oliveres, el camí de la Casa Nova, un mas imponent ombrejat per grans pins.
Prompte passem aquesta coma d´oliveres, i seguim entre l´espessor dels pinets. Seria convenient que en alguns sectors es feren treballs de neteja i aclariment, puix és tan dens el pinar que en el futur, uns no deixaran créixer als altres, l´excés de biomassa seca serà un risc d´incendi molt alt, i a més a més, seria molt més difícil controlar-lo per la dificultat d´accés. Les terres que recorrem són rogenques. La presència de carrasques, estepa, coscolla, romaní i argelaga fan que siguen adequades per al rovelló en la seua època.
Ja veiem al davant el Morro del Porc. No és un cim de gran magnitut, a penes una llometa que sobreix una mica de la resta de la serra per tindre un remat rocós. Sempre anirem deixant de banda tots els camins secundaris que ens isquen a dreta i a esquerra, seguint el camí més marcat. Haurem passat uns 1500 metres del camí que entrava a la casa Nova quan estarem davall del Morro del Porc. Ens hem de fixar en una sendeta que naix entre l´espessor del matollar, al costat d´un xicotet bancal d´oliveres. Té un indicador. Per eixe corriol pujarem al cim, en uns 10 minuts o poc més. Ens n´adonem de que la serra està molt bruta, perquè la senda queda un poc ofegada per la vegetació. Des d´allí ataüllem bona quantitat de territori. Fins i tot podem observar a la llunyania, camí de València, el Montdúver i la serra de les Agulles, a la Safor i la Ribera Alta respectivament. El Caroig, a la Canal de Navarrés, la serra Grossa, amb el cim de la Creu, la totalitat de l´allargada serra de la Solana, part de la Mariola, la Fontanella, la Barcella... i als nostres peus, la Canal, per on es pretén construïr l´autovia Villena - Muro, que en el cas de consumar-se, destruïria la Valleta d´Agres i acabaria amb el seu encant rural. Fins al Morro del Porc haurem tardat una hora.
Tornem al camí per on hem pujat, i el seguim uns 700 metres més, ja costera avall. Ens trobem un ramal que entra a l´esquerra, ascendint una mica. Ara eixim de la zona incendiada, i ens trobem pins i carrasques adults.
Entre mig del pinar hi ha una casa, a la que donarem la volta, perquè després d´un encreuament, tirarem a l´esquerra. Ens trobem en el Pla de l´Ànima.
Aquest camí, degut al poc ús que s´ha fet d´ell, ha esdevingut senda. Discorre entre espessors de coscolles, argelagues, carrasques rebrotades i pinets. Comença a davallar a poc a poc ja per l´ombria. Si venim a principis de juny, ens trobarem la fenollassa en plena florida, donant tonalitats de groc a la verdor del matollar. Després d´uns 15 minuts de senda eixim a un camí de terra vermellosa que transpon la serra. Aquest camí l´havíem deixat a l´esquerra abans d´arribar al Morro del Porc. El seguim cap avall, entre carrasques cada vegada més nombroses. Moltes d´elles ja comencen a formar bosc. El camí ens mena per un barranc, a l´eixida del qual està el mas de les Penyes Velles, una mena d´alqueria formada per un grapat de cases.
Continuant el camí, una mica més avall tenim el mas de les Penyes Noves, un gran casalici envoltat de xops, cedres i arbres centenaris. Hi ha un caminet que hi davalla, pels bancals, però seguim el camí que portàvem.
Un poc més endavant, la presència d´esbarzers ens denota la proximitat d´una font. No la veurem nàixer, però quan eixim a un camí principal, sí que podrem beure de la canaleta, que de seguida vessa a una gran bassa, a la vora d´unes vinyes. És la font del Roglar. Si continuàrem la pista avall, arribaríem a l´ermita de Sant Antoni, de Bocairent. Però ara agafarem el camí que puja a l´esquerra, i que passa per les ruïnes d´un dipòsit d´aigua. Des del Pla de l´Ànima fins ací haurem tardat uns 45 minuts de baixada.
Remuntant per aquest camí, que va en suau pujada, en uns 10 minuts passem per davall d´un terraplé. Era l´abocador de Banyeres. Allí ja eixim a asfalt, i continuarem cap a Banyeres de Mariola, amb el castell a la vista. Quan passem uns bancals i a l´esquerra hi ha un rodal de pinar adult, ens fixarem en una senda que hi entra, i una sequieta que no porta aigua. Si seguim aquesta aromàtica sendeta, amb les olors de la pebrella i la sajolida, en uns 3 minuts topetarem amb la font dels Puros. Porta un doll prou prim, que aboca directament a la bassa, i serà difícil poder-hi beure. Al costat d´aquesta bassa n´hi ha una altra buida i enderrocada.
Tornem al camí asfaltat, i de seguida travessem un altre camí rural que davalla cap al polígon industrial. Podem seguir-lo en sentit ascendent, o continuar pel que portàvem, que ens duu més seguits. En 5 minuts més ja som a Banyeres. Dalt tenim el parc de la Font del Cavaller, i baix, entre pinar, el museu Molí Paperer, a la Torre de la Font Bona. És digne de visitar. Per pujar al cementeri, on havíem deixat els cotxes, ens endinsarem pel traçat laberíntic de Banyeres, buscant l´avinguda del 25 d´abril, i la seguirem ja pels afores fins tornar al cementeri.
La ruta l´haurem completada en unes 3 hores i mitja, comptant la pujada i baixada al cim del Morro del Porc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada