dimecres, 17 de febrer del 2010

SERRA XORTÀ. ELS ARCS I L´ALT DELS PARATS
































































































SERRA XORTÀ
FOTOS: Maig 2004, Febrer 2005 i Desembre 2008.
DIFICULTAT: Mitjana.
La Xortà és la continuació de la Serrella cap a llevant. La seua major altitud és l´Alt dels Parats, amb 1218 metres. S´alça com una muralla sobre la vall de Guadalest, i més suau sobre la de Bijauca. Les seues formes recorden a la veïna Aitana, i com aquella, està molt afectada pels incendis, amb algunes zones repoblades, i també com l´Aitana presenta curiositats geològiques dignes de visitar.
EIXIDA: Des de Castells de Serrella (cal recórrer també el poble i tastar les aigües de la font de la Bota), agafarem la carretera de Tàrbena, que puja un port. A uns 5 quilòmetres, abans de passar el Somo, una pista de terra ix a la dreta, amb un cartell de muntanya d´utilitat pública. Allí comencem a caminar.
Encetem el camí pujant suau per la pista, pel costat d´un pinar de repoblació, i a uns 300 metres girarem a l´esquerra per bancals d´ametlers. La pista, més endavant gira de nou a la dreta, i pujant pels bancals s´encamina a la serra.
Posarem atenció en el primer revolt tancat a l´esquerra, ja en plena muntanya, perquè a mà dreta ix una senda que en 5 minuts ens porta als Arcs dels Atanços. Es tracta de dues obertures en un pany de roca, la més gran d´uns 10 metres de diàmetre, i altra més petita davall a la dreta. La senda passa per dins de la gran. Fins ací portem uns 35 minuts.
Tornem a la pista, i ja més amunt trobarem una drecera per l´esquerra, un camí que puja fort entre pinars de repoblació abancalats, i que ens lliura d´un seguit de revolts.
Quan ja estem davall dels penyassegats de la carena de la Xortà, anirem paral·lels a la pista, una mica per davall, per matollars d´argelagues i alguns arbusts nobles, com l´espinal blanc, que a la primavera ens ofereix les seues flors blanques, medicinals. Ara ja planegem, fins arribar a un barranquet que naix des de les mateixes cingleres. Ací està la font de la Teula, un poc amagada entre els espinals. Si ens fixem en les cingleres podem distingir algun teix. A partir d´ací, aquest camí convergeix amb la pista, i prompte hi desemboca.
Continuem planejant, i passem per un pinar de repoblació, i tan prompte el passem, la pista gira bruscament a la dreta, endinsant-se de nou en aquest bosc de disseny. Més amunt torna a fer dos revolts, i refusarem el camí que ix a l´esquerra. Si el seguírem, que també podria ser una bona opció, pujaríem al cim del Morro Blau, amb 1125 metres. És un magnífic mirador sobre les dues Marines. Nosaltres seguim la pista, que en breu acaba a la font dels Teixos, ombrejada per alguns xops. També hi ha un refugi de pedra i fusta. Aquest pot ser un bon lloc per esmorzar, o si venim amb la idea, per a quedar-se a fer nit. Fins ací portem una hora i mitja.
Per darrere del refugi puja una senda, encara per un rodal de pins, i més amunt, de carrasques. Aquesta senda puja amb fort pendent fins arribar a un collat, i d´allí, seguint la cresta, al cim de l´Alt dels Parats. Des d´ací contemplem l´Aitana de punta a punta, i si no fos perquè un replanell ens la tapa parcialment, també la vall de Guadalest. Tot i això ens podem acostar camp a través fins la punta d´aquest altiplà. Cap a ponent, l´allargada Serrella, i cap al nord, les serres de la Marina Alta: Alfaro, el Cocoll, el Montgó... i a llevant, l´enèrgica serra de Bèrnia, immediata a la mar. El recorregut total el podem fer en dues hores.


2 comentaris:

  1. Enhorabona pel bloc!!

    Et passe un enllaç a un grup de Facebook que segur que t'agradarà. Salut i que no es trenque la cadena!!!

    http://www.facebook.com/pages/Jo-tambe-vull-que-torne-el-cartell-de-Buena-buena-la-cadena/121847171165005?ref=ts

    ResponElimina