SERRA D´ONIL. VISTA BELLA I LA FANDOMA

SERRA D´ONIL

FOTOS: Febrer 2007, Maig 2007, Setembre 2008, Abril 2009.

DIFICULTAT: Mitjana.

La serra d´Onil apareix al nord de la Foia de Castalla com una allargada muralla rocosa, aparentment nua. La seua solana està deforestada degut a la intensa explotació que s´ha fet dels seus recursos. Antigament, Onil tenia un bon nombre de forns de terrisseria, i aprofitaven tota la llenya de la serra, fins i tot arrels. El carboneig i la pastura van deixar la serra totalment pelada. Ara comença a reviscolar la vegetació, s´escampen alguns rodals de pi blanc i carrasca arbustiva, i els bancals abandonats que trepaven per les vessants van cobrint-se de bosc.

EIXIDA: Onil. Podem començar la ruta des del monestir de Montserrat, un edifici de pedra abandonat, gairebé al capdamunt del poble.

Des del monestir encara pugem pels últims carrers d´Onil. A la part més alta, acaba el carrer i comença una sendeta per terrenys rocosos, per on han redolat penyes caigudes des de més amunt, i els esbarzers i el malrubí comencen a reblir bancalets erms. La senda puja forta, i passa sota una cinglera rogenca on s´obri un coveta. A partir d´allí s´enfila per un barranquet, i de seguida ix a un replà de bancals d´ametlers, on hi han diversos xalets.

Una vegada arribem a una pista asfaltada, passem a l´altra banda i pugem per un camí més ample, i encara deixarem a la vora alguna caseta més. Aquesta part de solana està abancalada, i cultivada d´ametlers fins on comença el rocam. El camí recorre alguns bancals, i ascendeix per terreny d´espart i calisa. En un revolt hi ha una caseta. Des d´allí podríem agafar una senda que puja a Vistabella, i podria ser una bona opció, però continuem pel camí, que fa algunes zigues-zagues per salvar el pendent.

La pista acaba en una petita casa emblanquinada, amb alguns pins grans a prop. És el refugi del Racó del Sastre, del Centre Excursionista Colivenc. Disposa d´un aljub, 4 lliteres, una foraca i taula i cadires. Fins ací haurem esmerçat uns 40 minuts. Des d´allí encara continua el camí per uns bancals erms, per darrere del refugi, i quan dobla a l´esquerra és ombrejat per un pinar més dens. Al mig del pinar hi ha una caseta més petita encara.

Quan ja som dalt la lloma, el camí que ja és senda, continua gairebé planejant, i arriba a baixar un poc. Més endavant passem per una caseta blanca, amagada en el pinar, i eixim a un camí, a la vora de l´enderrocat mas de Vista Bella. Fins ací portem 1 hora de camí. El nom de Vista Bella no podia ser més encertat, ja que des d´ací les panoràmiques sobre la Foia de Castalla són completes. Davant tenim Castalla amb el seu castell reconstruït, la serra de l´Arguenya, coberta de boscos i esguitada de masos amb les seues comes d´ametlers i oliveres. Darrere, la serra de Castalla, amb les penyes de Litero i la Lloma Llarga, i a l´esquerra, l´allargada i boscosa serra del Maigmó, amb les majors altures: l´imponent Maigmó, amb 1296, l´Alt de Guisop, amb 1249, el Carrascalet, redonejat i frondós, amb 1243, i l´Empenyador, amb un llarg penyassegat, amb 1260.

El camí ens porta en 10 minuts al collat de Fontabres. Ací estan les ruïnes del mas de la Verge de les Neus, i uns bancals repoblats de pins. A Onil li diuen el Bancal del Miracle.

Fixem-nos en una senda que puja forta a la dreta, buscant la carena. És per allí per on anirem. Podríem fer-ho pel camí, i eixiríem a la pista de Fontalbres. Allí veiem l´alberg dels Germans Maristes, i podríem beure en la font del Xorro, apartant-nos 2 minuts de la pista principal. Però les vistes a una i altra banda són excepcionals, i preferim l´aventura de la senda carenera que la comoditat de la pista.

Si seguim la carena, en uns 30 minuts arribem al punt més alt. Som a 1122 metres d´altitud, i portem una hora i 40 minuts de camí. Ací van posar un medidor de vent, tombat diverses vegades. Des d´aquest punt davallem quasi serra a través, fins un collat, on hi ha una cruïlla de camins senyalitzada. La pista principal, cap a l´esquerra, baixaria, passant per Fontalbres i la Fonteta del Soriano, al port de Biar. Si seguirem recte, pujaria a les proximitats de l´Alt de la Creu i davallaria cap a Banyeres de Mariola enllaçant amb la pista de la Cova Negra prop del mas del Cossi.

Però no seguirem cap d´aquestes direccions, sinó un camí més estret de terres fosques a la dreta, marcat com a PR. En menys de 10 minuts arribem a les ruïnes del mas de la Fandoma. L´emplaçament del mas és privilegiat, en la capçalera d´una enlairada valleta d´ametlers. Davant està el pou, recuperat l´any 1991 pel Centre Excursionista Colivenc. Té una font amb aixeta, d´on abans eixia aigua, i la bassa, sempre buida d´aigua i plena de malesa. Duem prop de dues hores de caminada.

Seguim el camí, però de seguida, en arribar a uns sembrats, agafem la senda que baixa per la vora dels bancals, i no la deixem. Quan acaba el bancal encetem el recorregut per un barranquet ombrívol, on abunda la carrasca entre dens pinar. I encara era més dens abans que es realitzara una tallada de pins. Tot i això, la senda està ben ombrejada.

Hauríem de saber cert el punt, perquè l´entrador està molt confús, però a l´esquerra, al fons del barranc, naix la font de la Carrasca. És un mínim correntet, conduït per un tub de plàstic fins un bidó rovellat. Si encertem el lloc, i busquem el naixement, vorem que és un alcavó entollat, d´on millor seria que ens abstinguérem de beure.

Seguint la senda cap avall, endevinem la proximitat d´un mas. Prompte el veurem al bell mig d´una coma d´ametlers i oliveres que s´estén solana amunt, tota abancalada. És el mas de l´Escalera, amb grans pins i horteta ben cuidada. Però no hi podem arribar. La senda voreja la serra i deixa el mas l´esquerra. I en pocs minuts ix a la pista asfaltada que mena al mas. A partir d´ací només resta baixar per la pista, seguint el barranc de l´Escalera. Aquest barranc està emmarcat per alts penyassegats, vessants rocoses alternades amb rodals de pins, i restes d´algun alcavó eixut d´on antigament eixia aigua per regar algun xicotet hort. Quan passem un estret per on la carretera s´enfila per la llera del barranc, ja pressentim el final de la ruta. A l´esquerra deixem un pou d´abastiment urbà, i més avall, el dipòsit de l´aigua i una creu d´obra sobre un alt. Però compte: el primer carrer que trobem a la dreta ens portarà a un pou de neu, ja a l´entrada del poble. Carrerejant arribarem al punt on havíem deixat els cotxes. La ruta completa la podem fer en dues hores i tres quarts.