dimarts, 16 de febrer del 2010

SERRA DEL MAIGMÓ. PUJADA PEL COLLAT DE L´EIXAU









































































































SERRA DEL MAIGMÓ.
FOTOS: Desembre 2006, Novembre 2007, Gener 2009 i Setembre 2009.
DIFICULTAT: Alta.
Aquesta pujada sembla impossible, vista des de baix, però si encertem els passos que hi ha que donar, i ens lliurem a l´aventura, podrem fer una de les més emocionants ascensions al cim del Maigmó. En cas de dubtes, millor anar acompanyat per algú que la conega.
EIXIDA: Pujarem per la carretera del Balcó d´Alacant. En el punt on es desdobla, agafarem la de l´esquerra, que fa uns revolts seguits i enlairats. Després planeja, i quan dobla a la dreta i ja tenim el cim al davant, ix una pista a mà dreta amb una barrera per a vehicles. Ací deixarem el cotxe.
Si retrocedim uns metres fins el revolt anterior descobrirem una senda que davalla forta, i en poques passes ens mostra un pou de neu, enrunat. El seu fons està cobert de falgueres i rosers bords. Un panell informatiu ens explica l´història dels pous de neu, i més concretament, d´aquest.
Tornem al principi de la pista que anàvem a agafar. Puja còmodament, fent alguns revolts, fins al collat de l´Eixau. El cim de la dreta és el Maigmonet, i té algunes pedreres que descendeixen des de les roques del cim. A l´esquerra, la majestuositat geològica del Maigmó es mostra en tot el seu esplendor, algunes formacions ens poden recordar al Montserrat, però més menut. Els carrascars aprofiten els pocs espais que la verticalitat dels cingles els deixen per arrelar.
Haurem tardat 15 minuts fins al collat, i ací hi trobem un cartell que ens diu que estem en una micro-reserva de flora. No deurem d´eixir-nos-en del camí, i molt menys agafar plantes. Darrere del cartell comença una senda un poc confusa, però en eixir del bosc l´anirem veient millor perquè recorre la divisòria d´aigües. Al fons, les vistes cap al barranc de l´Eixau, en part abancalat i repoblat, es fan vertiginoses. En front, els cims dels Rasos de Catí, el Sit o la Penya Foradada. I si mirem enrere, el Maigmonet, les Antenes del Maigmó i l´Alt de Guisop, van emergint. La senda sembla que va a estavellar-se contra el penyassegat, i així és. Després d´una grimpada curta, ja som a la seua base. Encara caminarem una mica sota les parets de roca, cap a l´esquerra, fins que ens haurem de fixar en uns ferros enganxats en la penya, que ens ajudaran a guanyar altura. Poc més amunt ens haurem d´agafar d´una cadena i anar sempre amb compte d´assegurar els peus, perquè treparem uns metres fins un replà.
Una vegada dalt es forma un desfilador pel qual arribarem a un lloc on sembla bifurcar-se la senda. Al mig hi ha una savina. Passarem pel seu davall, i mitjançant una cadena baixem a un estret replanell des del qual es despenja una pedrera. Sembla que ja no es pot continuar, però si parem atenció a un grupet de carrasques que tenim davant, endevinarem un pas que ens porta a altra cornisa. No la seguirem fins al final perquè acaba en un estimball. Quan va a estretir-se fugirem rost amunt ajudant-nos de les mans si cal, i amb compte perquè tot és pedra solta. Però una vegada superat aquest tram, el pendent es suavitza. És ací quan ens hem de girar a l´esquerra i travessar un esgolador. Ací hi havia una cadena, però la van retirar. I era molt útil si la superfície estava xopada, perquè aquest esgolador té fort pendent, i sembla com si aniguérem a rodar avall, però amb compte es travessa fàcilment a l´altra banda.
Després pujarem grimpant un poc per unes penyes, i ja estarem en la pujada final. Encara té un fort pendent, però el sòl és més segur, tot i que haurem d´anar amb compte amb la pedra solta.
Les últimes penyes les pujarem ajudant-nos d´altre escaló de ferro incrustat en la paret. Ja som dalt del tot!
Encara ens queda botar una escletxa entre les roques, un salt d´un metre de llargària, per poder tocar el piló del cim del Maigmó. Estem a 1296 metres d´altura, i si el dia està clar, junt amb la veïna Penya Migjorn, estarem en el millor mirador sobre la comarca de l´Alacantí, però també sobre la Foia de Castalla. El cim està compartit pels termes de Tibi, Castalla i Agost.
Si encertem bé la pujada i no tenim massa contratemps, la podrem fer en poc menys d´una hora.

5 comentaris:

  1. Pa mi es la pujada mes bonica de la provincia d'alacant.

    ResponElimina
  2. ...Perquè és una de les més dures. Mira també l´opció 4 de l´Empenyador.

    ResponElimina
  3. Molt xula la foto del pou de neu (es un pou de neu,no?) i molt curiosa la formació rocosa, que pareix llisa.
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Sí, és un pou de neu. I aquestes formacions rocoses són les del cim del Maigmó. Vistes de prop semblen les del Montserrat, però en xicotet. Gràcies pel comentari!!!

    ResponElimina
  5. Casino No Deposit Bonus Codes 2021 - Dr.MCD
    Free 통영 출장샵 Spins 부천 출장샵 in Slots — A no deposit bonus, or bonus 토토사이트 amount 경기도 출장마사지 for a casino games site is a promotion 강릉 출장마사지 that casino players may use when making

    ResponElimina